Mi nombre es Angels, soy nacida en Reus y vivo en un pueblo de la Ribera , hija de unos padres que me han educado en el cariño, respeto, confiança, humildad, tenacidad....para ser alguien en la vida.
En febrero del año 2009 conocí para mi desgracia al sr. Mario Alesso Vila , director de la empresa La Caravana, quien vendia franquicias con esta marca, ahi empezo mi calvario...
El 19 de marzo del 2009 estaba firmando el contrato y pagando 14000€ en la oficina que tenia en Tarragona.
Con las ganas de trabajar de una mujer enprendedora y tener mi propio negocio, me cege por el gran negocio que me vendio Marcus y que sabia perfectamente que él no haria nada por mí.
Entendereis cual és y será mi lucha por tener justicia y sobrevivir....
Hola Angels,
ResponderEliminarTal y como hablamos esta mañana, me uno a tí, como afectada por la trama de este hombre, esperando que la unión de los afectados en una denuncia colectiva le lleve a cumplir con sus obligaciones y devuelva lo que nos pidió con argucias.
Ánimo.
Saludos
Comprobado en el registro de franquiciadores de España, no existe una franquicia registrada como La Caravana. Tampoco tiene permiso de utilizar la marca. Por lo tanto es una estafa y totalmente ilegal lo que este "negocio" está ofreciendo en los portales de franquicias. Está interpuesta contra el representante, una demanda penal colectiva, admitida a juicio y pendiente de declaración, por haber incumplido el contrato con los franquiciados. Tenemos pruebas de todo ello y están presentadas ante el juez. Es una advertencia para cualquier persona que se interese por esta "empresa" y por la de "Ratitas y Leones" ya que está llevando la misma estratégia. esperanza.delarosa@rocketmail.com
ResponderEliminar¿Como podría contactar con alguna de vosotras? Estoy interesad@ en saber como está la situación y de que forma estáis actuando ya que soy afectd@ y tal vez podría aportar algo.
ResponderEliminarSaludos.
hola yo se donde se encuentra en unos apartamentos llamados golimar en casteldefels Barcelona paseo de la marina 46 apto. 15 creo!!!1 lleva un audi a4 gris .. la matricula la desconozco pero es de los viejos.
ResponderEliminaracabemos con este impostor.!!!
un saludo amigos.
huhhh.... tambien me lo comi en novuembre 2011!
ResponderEliminarAHORA SON CUATRO ASES EVENTOS SL Y MAS DE LO MISMO CONTRATAS UN SERVICIO Y DESPUES TE DEJAN TIRADO... POR SUPUESTO NO TE DEVUELVEN NADA.
ResponderEliminartengo que reconocer que me he sentido estafada también, pero después de un año de espera mario alesso me esta devolviendo lo que me debe, ha empezado este mes, y espero que siga pagándome hasta terminar con la deuda, creo que es justo que lo diga
ResponderEliminara mi tambien me pago todo en varios pagos pero la verdad yo no puedo juzgarlo porque aunque al ver todo esto pense mal la verdad conmigo Adela se ha portado como un señor.Soy jorge de Vigo.
ResponderEliminarMARIO ALESSO VILA ERES UN ESTAFADOR SIN ESCRÚPULOS.
ResponderEliminarMARIO ALESSO VILA ERES UN ESTAFADOR SIN ESCRÚPULOS.
MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA
MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA
MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA
MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA
MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA
MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA
MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA
MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA. MARIO ALESSO VILA
Bueno pues no sabeis lo último del sr. Mario? Os vais a tronchar de la risa: ahora tiene puesto un anuncio en milanuncios.com donde busca a chicas con manos grandes para una supuesta web que quiere montar, promete pagar 100€ por comparar tu mano con la de otra chica, la que gane por tener la mano mas grande promete que le dará 100€. A la pràctica esto se traduce en que no paga nada o da largas para no pagar, no para de pedirte fotos de tus manos, en plan obseso, las fotos que en un principio tenìan que ser sólo de las manos comparadas con las de otra chica, acaban siendo fotos de cuerpo entero, que si poneros de frente o de perfil, que si ahora de espaldas, que un plano que se te vea la cara, etc,y luego las cuelga en redes sociales sin ningún tipo de autorización por parte de las afectadas, no son fotos pornográficas ni nada de eso pero no deja de ser una violación de los derechos de imagen de las personas. Él vende la película de que hay fetichistas de manos y de que quiere montar la web y hacerles pagar por ver las fotos de las manos pero en realidad el fetichista de manos es él. Así que además de timador es un tío rarito (sexualmente hablando). Yo en cuanto hablé 10 minutos con él me dí cuenta de que era un liante de cuidado y gracias a eso le mentí en todo lo referente a mí( donde vivía, profesión, etc) de hecho yo contesté a su anuncio porque me llamó mucho la atención y como soy periodista pensé que era un tema curioso, pero visto lo visto, nada interesante, un timador más. Desde luego esto.no es nada comparado con lo que he leído por aquí, pero bueno, lo cuento para que sepais, a día de hoy, lo patético que es…
ResponderEliminarAquí el anuncio que os comentaba:
https://www.milanuncios.com/periodistas/buscamos-chicas-manos-grandes-293917585.htm#fotos
Que fuerte me parece esto, y tambien hace concurso de mujer mas alta de 1,80cm...esta enfermo, desequilibrado y encima estafador. madre mia, lo que da una mente con afan de robar robar y robar!!
Barón Rojo
ResponderEliminarLa Biblia cuenta una historia
que un Dios terrible dictó
el drama de dos hermanos
el justo y el traidor
Abel mezquino y cobarde
el siervo de su señor
Caín que no entró en el juego
y que se reveló
Te maldigo, truena la voz de su juez
padre nuestro, que nos privó del edén
Caín rompio con un gesto su yugo de esclavitud
huyó del ojo implacable
llevó su propia cruz
Perseguido por quebrantar una ley
que no entiende y que no cuenta con el
Sufriras, moriras
esta es su voluntad
pero aún hay aqui
Hijos de Caín
La estirpe del fugitivo, creció y se multiplico
el signo que los margina ya nunca se borro
te maldigo, claman los hijos de Abel
a la diestra de su señor el poder
Sufriras, moriras
esta es su voluntad
pero aún hay aqui
Hijos de Caín
Oh!
Quizá los hombres seamos a un tiempo Abel y Caín
quizá un día destruya lo oscuro que hay en mi
el destino no está marcado al nacer
yo he elegido ser lo que siempre seré
HIJO DE CAIN
Hijos de Caín (bis)
Himno Oficial del Centenario del Sevilla F.C.
ResponderEliminarEl Arrebato
Cuentan las lenguas antiguas
Que un 14 de octubre nació una ilusión
Su madre fue Sevilla y le prestó su nombre
Y para defenderlo le dio a una afición
Ejemplo de sevillanía
Familia roja y blanca del Sánchez Pizjuán
Mi corazón que late gritando ¡Sevilla!
Llevándolo en volandas por siempre a ganar
Y es por eso que hoy vengo a verte
Sevillista seré hasta la muerte
La Giralda presume orgullosa
De ver al Sevilla en el Sánchez Pizjuán
Y Sevilla, Sevilla, Sevilla
Aquí estamos contigo Sevilla
Compartiendo la gloria en tu escudo
Orgullo del fútbol de nuestra ciudad
Dicen que nunca se rinde
Y el arte de su fútbol no tiene rival
Más de cien años lleva mi equipo luchando
Y abanderando el nombre de nuestra ciudad
Ejemplo de sevillanía
Familia roja y blanca del Sánchez Pizjuán
Mi corazón que late gritando ¡Sevilla!
Llevándolo en volandas por siempre a ganar
Y es por eso que hoy vengo a verte
Sevillista seré hasta la muerte
La Giralda presume orgullosa
De ver al Sevilla en el Sánchez Pizjuán
Y Sevilla, Sevilla, Sevilla
Aquí estamos contigo Sevilla
Compartiendo la gloria en tu escudo
Orgullo del fútbol de nuestra ciudad
Y es por eso que hoy vengo a verte
Sevillista seré hasta la muerte
La Giralda presume orgullosa
De ver al Sevilla en el Sánchez Pizjuán
Y Sevilla, Sevilla, Sevilla
Aquí estamos contigo Sevilla
Compartiendo la gloria en tu escudo
Orgullo del fútbol de nuestra ciudad
Ave Maria 2007
ResponderEliminarDavid Bisbal
Ave María, ¿cuándo serás mía?, si me quisieras, todo te daría
Ave María, ¿cuándo serás mía?, al mismo cielo yo te llevaría
Dime tan solo una palabra que me devuelva la vida y se me quede en el alma
Porque sin ti no tengo nada, envuélveme con tus besos, y ya más nada te pido
Y cuando te veo, no sé lo que siento y cuando te tengo, me quemo por dentro
Y más, y más de ti yo me enamoro, tú eres lo que quiero, tú eres mi tesoro
Ave María, ¿cuándo serás mía?, si me quisieras, todo te daría
Ave María, ¿cuándo serás mía?, al mismo cielo yo te llevaría
Sin ti me siento tan perdido, enséñame la salida, llévame siempre contigo
Protégeme con tu cariño, enciéndeme con tu fuego y ya más nada te pido, nada te pido
Y cuando te veo, no sé lo que siento y cuando te tengo, me quemo por dentro
Y más, y más de ti yo me enamoro, tú eres lo que quiero, tú eres mi tesoro
Ave María, ¿cuándo serás mía?, si me quisieras, todo te daría
Ave María, ¿cuándo serás mía?, al mismo cielo yo te llevaría
Ave María, dime si serás mía, dímelo ya, Ave María
Esa Chica Es Mia
ResponderEliminarSergio Dalma
Me a mirado mucho mas de lo normal
Pero luego es natural
Se comporto tan fria
No a querido saber nada mas de mi
Y solo habla de ti, es una garantia
Esa chica es mia, casi casi mia,
Y esta loca por mi, pero aun no se fia
Esa chica es mia, casi casi mia,
Y esta loca por mi, y por eso ella es mia
Disimula y hace como que no ve
Cuando le digo: "hey, a donde vas tan sola"
Orgullosa y temblorosa como un fla
Sus pasos se le van por no decirme: "hola"
Esa chica es mia, casi casi mia,
Y esta loca por mi, pero aun no se fia
Esa chica es mia, casi casi mia,
Y esta loca por mi, y por eso ella es mia
Y le cuenta secretitos al oido
A algun desconocido
Coretando mi mirada
Pero luego cuando vuelve sola a casa
Seguro que me piensa abrazada a la almoada
Esa chica es mia, casi casi mia,
Y esta loca por mi, pero aun no se fia
Esa chica es mia, casi casi mia,
Y esta loca por mi, y por eso ella es mia
Esa chica es mia, casi casi mia,
Y esta loca por mi, pero aun no se fia
Esa chica es mia, casi casi mia,
Y esta loca por mi, y por eso ella es mia
Falange Española
ResponderEliminarSalta a la navegacióSalta a la cerca
Infotaula d'organitzacióFalange Española
(es) Falange Española
Dades bàsiques
Abreviació FE
Tipus entitat Partit polític espanyol
Ideologia Feixisme,
Nacional-sindicalisme,
Nacionalisme espanyol, Nacionalsocialisme, Nacionalcatolicisme, Anticatalanisme, Anticomunisme
Posició política ultradreta
Història
Fundació 29 d'octubre de 1933 a Teatre de la Comedia
Fusionada amb Falange Española de las JONS
Dissolució 15 de febrer de 1934
Activitat
Organització i govern
Seu central
Espanya
Presidència José Antonio Primo de Rivera
Modifica les dades a Wikidata
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera. El partit va ser donat a conèixer en un míting celebrat en el Teatro de la Comedia de Madrid. Contenia una branca formada per dones anomenada Sección Femenina.
Altres membres fundadors del partit foren Rafael Sánchez Mazas, Julio Ruiz de Alda, Alfonso García Valdecasas, Sancho Dávila, Luys Santamarina, José María Alfaro Polanco i Raimundo Fernández Cuesta.
Ideari i simbologia
José Antonio Primo de Rivera, fundador i primer cap de Falange Española.
Adoptaren com a emblema el jou i les fletxes dels Reis Catòlics (emblema de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), a més de la bandera vermella i negra, la camisa blava (a l'estil de la camisa negra italiana) i vestimenta paramilitar. La seva plataforma ideològica es va concretar en els anomenats veintisiete puntos (novembre del 1934).
Per bé que rebutjaven l'apel·latiu de feixista, participaven de la ideologia i de les formes organitzadores del feixisme de Benito Mussolini: constituïen un moviment antimarxista que refusava alhora la lluita de classes i el sistema social capitalista. Propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari i imperialista, així com l'organització corporativa de l'Estat. A més, tenien en comú l'exaltació d'una forma de vida arriscada, el culte a la violència i a l'acció directa (les milicias com a grup de xoc, sovint enfrontades a militants d'esquerres). Introduïren les línies originals de llur pensament: en l'aspecte econòmic, la concepció d'Espanya com un gigantesco sindicato de productores, el sentit catòlic del moviment i una reforma agrària per a elevar el nivell de vida dels camperols mitjançant serveis tècnics adequats i l'extensió de la propietat familiar de la terra.
ESQUERRA REPUBLICANA
ResponderEliminarEls dies 17, 18 i 19 de març de l'any 1931 se celebrà al barri de Sants de Barcelona la Conferència d'Esquerres, on es va fundar com a partit polític l'Esquerra Republicana de Catalunya, de la unió de les organitzacions Estat Català de Francesc Macià,[6] el Partit Republicà Català de Lluís Companys i el grup L'Opinió de Joan Lluhí, a més de diverses associacions comarcals i locals. El primer president de la nova organització política va ésser Francesc Macià escollit per unanimitat.
Els principis més importants van ser: el reconeixement de la identitat de Catalunya com a nació, la defensa dels drets individuals de l'home i la redistribució de la riquesa, mentre que el programa social s'estructurà damunt la plena llibertat sindical, el dret de vaga, la defensa del salari mínim, la jornada de vuit hores, vacances obligatòries, assegurances i jubilacions i escoles de treball.
L'hegemonia republicana
Francesc Macià, conegut popularment com L'Avi, president de la Generalitat de Catalunya d'ençà del restabliment de la Generalitat el 1931 fins a la seva mort, el 25 de desembre de 1933.
Amb Francesc Macià i Llussà com a líder, ERC va esdevenir el partit més votat a les eleccions municipals d'abril de 1931. Després de la victòria Macià va proclamar la República Catalana, però aquest acte no era una proclamació d'independència de Catalunya sinó la proclamació de la República, com va passar a altres ciutats d'Espanya, i del nou règim català donat que un dels punts del pacte de Sant Sebastià (1930) era l'autogovern per a Catalunya. Així es va redactar un Estatut d'Autonomia que suposava el restabliment de la Generalitat de Catalunya, institució que a Macià dirigiria inicialment.
PP
ResponderEliminarFundació i primeres lluites de poder
Jorge Fernández Díaz fou el Primer president del Partit
El Partit Popular de Catalunya neix com la refundació d'Alianza Popular a nivell nacional el 1989, representant doncs una ideologia de centredreta i constitucionalista, sent el president d'ambdues formacions Jorge Fernández Díaz (1983-1991).
A la fi de la dècada de 1980, el Partit Popular català va travessar una profunda crisi que va durar fins a ben acabat la dècada dels 1890 a causa del xoc de dues tendències: una, més decidida a enfrontar-se al govern de Jordi Pujol liderada per Vidal-Quadras, i una altra, més moderada liderada pel mateix Jorge Fernández Díaz.[3] Finalment, al novembre de 1990, l'executiva dirigida per aquest últim va ser substituïda per una gestora encapçalada per Vidal-Quadras a Barcelona i al gener de 1991 el mateix va ocórrer amb l'executiva regional, que va ser rellevada per una gestora dirigida per Josep Piqué i Camps, de manera que l'ala dura del PP regional aconseguia el control de partit.[4]
Vidal-Quadras va encapçalar de manera efectiva una oposició a les polítiques nacionalistes, i en el període en què va ser President (1991-1996) el partit va progressar fins a arribar a 17 diputats i els millors resultats de la història en vots i percentatge de vot (13,08%) de la història del partit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 (coincidint amb el període en què el partit va aconseguir majors quotes d'impopularitat: més del 70% de l'electorat afirmava que mai els votaria.[5]
Pacte del Majèstic
Hotel Majestic
No obstant això, després de les Eleccions generals espanyoles de 1996 en què el Partit Popular espanyol va obtenir una majoria simple, una de les condicions de Jordi Pujol per donar suport al PP al Congrés dels Diputats va ser que Vidal-Quadras deixés de dirigir el PP a Catalunya.[6][7][8] condicions que es van acordar en el conegut com a Pacte del Majestic, i que incloïa així mateix el desenvolupament del finançament autonòmic ja iniciat en l'etapa socialista, la supressió del servei militar obligatori i el traspàs de competències.[9] Aquest pacte tenia també la seva contrapartida catalana ja que després de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 CiU no va aconseguir majoria absoluta i va suposar el suport del PP de Catalunya al Parlament. Així, Vidal-Quadras va ser apartat de la presidència del Partit Popular de Catalunya, presentant la seva dimissió com a president d'aquest.[10]
VOX
ResponderEliminarVox («voz» en latín)37n. 4 se registró como partido el 17 de diciembre de 2013.39 Vox surgió entre algunos de los críticos socialconservadores de Rajoy en el seno del PP, erosionado por la crisis económica.40 La formación, que inició su andadura con el objetivo de «recoger el voto de la derecha desencantada con las políticas del PP»,41 no se presentó ante los medios de comunicación hasta el 16 de enero de 2014, a través de una rueda de prensa de sus promotores Cristina Seguí, José Antonio Ortega Lara, José Luis González Quirós, Santiago Abascal e Ignacio Camuñas.42
Resultados de Vox por comunidades autónomas en las elecciones europeas de 2014.
Alejo Vidal-Quadras, que el 27 de enero de 2014 abandonó el PP para unirse a Vox,43 resultó elegido a través de primarias presidente del partido y cabeza de lista para las elecciones al Parlamento Europeo de mayo.4439
En dichas elecciones europeas quedó en undécima posición, con 246 833 votos (un 1,57 % del total), a unos 1500 votos de conseguir un escaño.45 Tuvo sus mejores resultados (en porcentaje de votos) en la ciudad autónoma de Melilla con un 5,96 % de los votos y en la Comunidad de Madrid con un 3,64 % (80 557 votos). Por el contrario, los peores resultados fueron en Cataluña con un 0,31 % de los votos y en el País Vasco con un 0,55 %.45 Ante este fracaso, Vidal-Quadras se desvinculó del partido y José Luis González Quirós empezó a ejercer sus funciones de forma provisional.46
Después, durante el verano, el partido sufrió una crisis interna,47 abandonando Ignacio Camuñas, Cristina Seguí, María Jesús Prieto Laffargue y el propio Vidal-Quadras el Comité Ejecutivo Nacional.48 El 26 de julio se celebró una Asamblea para dar forma a unos nuevos estatutos.47
Liderazgo de Santiago Abascal (2014-presente)
El 20 de septiembre de 2014 Santiago Abascal fue elegido por mayoría de 1010 votos ante 99 de Ludovico López Cadé49 como nuevo presidente de la formación y se ratificaron los nuevos estatutos.47 Un mes después, se celebraron elecciones a los comités ejecutivos provinciales.50
El 24 de febrero de 2015 el partido Derecha Navarra y Española se integró en Vox, pasando a denominarse Vox Navarra y manteniendo a Nieves Ciprés como presidenta de la nueva estructura organizativa.51
En las elecciones al Parlamento de Andalucía de marzo de 2015, Vox no obtuvo representación, con 18 017 votos (un 0,45% del total), acabando como novena fuerza.52 En las elecciones autonómicas del 24 de mayo de 2015 Vox se presentó en 9 comunidades autónomas de las 13 en las que se celebraban elecciones (Asturias, Cantabria, Castilla y León, Comunidad de Madrid, Extremadura, Castilla-La Mancha, Murcia, Comunidad Valenciana y Canarias), y en una de las dos ciudades autónomas (Ceuta); sin embargo no obtuvo representación en ninguna autonomía, obteniendo sus mejores resultados en Ceuta con un 1,27% de los votos y en la Comunidad de Madrid con 37 043 votos (un 1,17% del total). En las elecciones municipales, Vox se presentó en más de 120 municipios, y finalmente obtuvo un total de 22 concejales y 2 alcaldías en un total de 13 municipios en toda España.5354
LOS RIOS DE ESPAÑA
ResponderEliminarEn la tabla siguiente se intenta identificar todos los ríos, aunque pueden faltar algunos. La tabla recoge los siguientes datos y características:
el nombre.
el nacimiento y desembocadura de cada río, optando por referencias geográficas antes que por administrativas (provincia o municipio);
el océano o mar en el que desagua cada río, mediante el código de colores al margen;
la longitud (en km). Se debe tener cuidado a la hora de la utilización de los datos de la tabla. Para la mayoría de los ríos, las distintas fuentes proporcionan información contradictoria sobre su longitud. Se destaca con una nota a pie de página si se trata de una longitud media de varias fuentes de información. (Ver también: Determinación de la longitud de los ríos);
las clasificaciones de longitud. Se han elaborado dos clasificaciones: la primera, considerando solamente los ríos principales, esto es excluyendo afluentes y recogiendo solo aquellos ríos que desaguan directamente en el mar, superen o no los 100 km; la segunda, por longitud absoluta, considerando incluidos todos los ríos y afluentes que tengan más de 50 km. Los primarios menores de 70 km aparecen en este caso con la expresión «f/o» (fuera de orden).
La tabla se ha ordenado geográficamente, partiendo de la frontera del País Vasco con Francia y siguiendo el litoral en sentido antihorario, esto es, primero los ríos que desaguan en el mar Cantábrico, luego los que lo hacen en el océano Atlántico y, finalmente, los del mar Mediterráneo, hasta llegar, nuevamente, a la frontera francesa con Cataluña. Se listan agrupados todos los afluentes que pertenezcan al mismo río o sistema principal, siguiendo el río de la boca a la fuente, los primeros los más próximos al mar..
En la tabla, cada sangría equivale a un orden: río primario, afluente, subafluente, subafluente de 2º orden, etc. La primera columna está sombreada cuando corresponde a ríos primarios, y si tiene «(ex)» significa que ese río primario drena a través de otros países. Cuando la longitud de un río está entre paréntesis y en una línea inferior, se refiere a la longitud total del río, no a la longitud en territorio español, que incluye los tramos fronterizos.
Napoleón Bonaparte
ResponderEliminarIr a la navegaciónIr a la búsqueda
«Napoleón» redirige aquí. Para otras acepciones, véase Napoleón (desambiguación).
Napoleón Bonaparte
Emperador de los franceses
Copríncipe de Andorra
Rey de Italia
Protector de la Confederación del Rin
Jacques-Louis David - The Emperor Napoleon in His Study at the Tuileries - Google Art Project.jpg
Retrato de Napoleón en su gabinete de trabajo, en el palacio de las Tullerías. Jacques-Louis David, 1812.
Emperador de los franceses
Copríncipe de Andorra
18 de mayo de 1804-3 de abril de 18141/11 de abril de 18142
Predecesor Charles-François Lebrun
(como Tercer Cónsul)
Sucesor Luis XVIII
(como rey de Francia y de Navarra)
20 de marzo de 1815-22 de junio de 1815
Predecesor Luis XVIII
(como rey de Francia y de Navarra)
Sucesor Napoleón II3
[mostrar]Otros títulos
Información personal
Tratamiento Su Majestad Imperial
Coronación 2 de diciembre de 1804, Notre Dame de París
Nacimiento 15 de agosto de 1769
Bandera de Francia Ajaccio (Córcega, Francia)
Fallecimiento 5 de mayo de 1821 (51 años)
Bandera de Reino Unido Longwood (Santa Elena, Reino Unido)
Entierro Los Inválidos (París, Francia)
Familia
Dinastía Bonaparte
Padre Carlo Bonaparte
Madre María Letizia Ramolino
Consorte Josefina de Beauharnais
María Luisa de Austria
Descendencia Napoleón II
Carrera militar
Apodo «El Pequeño Cabo» (le Petit Caporal)
Lealtad Flag of France.svg Francia
Condecoraciones Red ribbon bar - general use.svg
Cruz de la Legión de Honor
Conflictos
Guerras revolucionarias francesas
Sitio de Tolón
Primera Campaña de Italia
Campaña napoleónica en Egipto y Siria
Guerras Napoleónicas
Firma Firma de Napoleón Bonaparte
Imperial Coat of Arms of France (1804-1815).svg
Escudo de Napoleón Bonaparte
Napoleón I Bonaparte (Ajaccio, Córcega, Francia, 15 de agosto de 1769-Longwood, Santa Elena, Reino Unido, 5 de mayo de 1821) fue un militar y estadista francés, general republicano durante la Revolución y el Directorio, artífice del golpe de Estado del 18 de brumario que lo convirtió en primer cónsul (Premier Cónsul) de la República el 11 de noviembre de 1799; cónsul vitalicio desde el 2 de agosto de 1802 hasta su proclamación como emperador de los franceses (Empereur des Français) el 18 de mayo de 1804, y fue coronado el 2 de diciembre; fue proclamado rey de Italia el 18 de marzo de 1805 y coronado el 26 de mayo. Ostentó ambos títulos hasta el 11 de abril de 1814 y, desde el 20 de marzo hasta el 22 de junio de 1815.
Durante poco más de una década, tomó el control de casi toda Europa Occidental y Central mediante una serie de conquistas y alianzas. Solo tras su derrota en la batalla de las Naciones, cerca de Leipzig, en octubre de 1813, se vio obligado a abdicar meses más tarde. Regresó a Francia y al poder durante el periodo llamado los Cien Días y fue derrotado para siempre en la batalla de Waterloo en Bélgica, el 18 de junio de 1815, cuando fue desterrado por los británicos en la isla de Santa Elena, donde falleció.
Napoleón es considerado uno de los mayores genios militares de la historia, ya que comandó campañas bélicas muy exitosas, aunque con ciertas derrotas igual de estrepitosas. Sus agresivas guerras de conquista se convirtieron en las mayores operaciones militares conocidas hasta ese momento en Europa, en las que involucró a un número de soldados jamás visto en los ejércitos de la época. Además de estas proezas bélicas, se le conoce por el Código Napoleónico; es considerado por algunos un «déspota ilustrado» debido a su extraordinario talento y capacidad de trabajo. Otros, sin embargo, lo estiman un dictador tiránico cuyas guerras causaron la muerte de millones de personas.4 Se le juzga como el personaje clave que marcó el inicio del siglo XIX y la posterior evolución de la Europa contemporánea.
Sus soldados lo llamaban el Pequeño Cabo (le Petit Caporal), en tanto que los británicos se referían a él con el despectivo Boney y las monarquías europeas como el tirano Bonaparte, el Ogro de Ajaccio o el Usurpador Universal.5
DAVID BUSTAMANTE
ResponderEliminarVa néixer el 25 de març de 1982 a San Vicente de la Barquera, (Cantàbria).
Amb dotze anys es va descobrir com a cantant per una improvisació que va fer en el bateig d'un cosí seu interpretant la cançó Guitarra. Va seguir cantant i va arribar a ser part d'una tuna. Bustamante va començar a actuar a festes i a teatres. També es va intentar presentar al concurs Lluvia de estrellas.
El seu estil musical preferit és la balada i el pop. Artistes com Luis Miguel, Marc Anthony, Sergio Dalma o Cristian Castro han influït en el seu estil.
Operación Triunfo (2001-2002)
L'any 2001, després d'un càsting inicial, va ser seleccionat per a participar en el concurs televisiu Operación Triunfo. Va quedar en tercera posició com a guanyador. El concurs es va convertir en el programa més vist de tota la història de la Televisió Espanyola.
David Bustamante va ser, juntament amb Rosa López i David Bisbal, un dels tres candidats finals per a representar a Espanya en el Festival d'Eurovisió en 2002. Rosa López va ser finalment l'escollida però ell hi va anar juntament amb David Bisbal formant part dels cors.
Aquell mateix any va realitzar amb els seus companys d'Operación Triunfo, una gira de més de vint concerts per les principals ciutats espanyoles, arribant a omplir l'Estadi Santiago Bernabéu a Madrid o el Palau Sant Jordi a Barcelona en diverses ocasions. Aquesta gira la van seguir més de mig milió de persones.
Inicis de la seva carrera
Per ser un dels concursants que més va progressar dins del concurs televisiu Operación Triunfo va guanyar un contracte amb la discogràfica barcelonesa Vale Music. El seu primer treball en solitari va ser produït per Miguel Gallardo. El resultat: Bustamante, un àlbum ple de balades i ritmes llatins d'on van sortir èxits com Dos hombres y un destino, Además de tí o El aire que me das, i del que es van vendre més de 700.000 còpies.
A l'estiu de 2002, David va realitzar una gira per Espanya per a presentar el seu disc juntament amb Verónica Romeo, una altra concursant del programa. La gira va tenir 70 concerts aproximadament i va acabar amb un concert en el Palacio de Vistalegre de Madrid. Aquest concert va ser gravat en DVD per a una edició especial que va sortir a la venda posteriorment. També va ser imatge de la campanya de Turisme de Cantàbria.
El seu segon disc va ser publicat en 2003 i es va titular Así soy yo. Produït pel productor Emilio Estefan, va tenir temes coneguts com a Devuélveme el aire o Ni una lágrima más. Amb ell, Bustamante va realitzar treballs de composició, una faceta que fins llavors no havia mostrat. En 2004 va recórrer Espanya fent concerts, i Amèrica de promoció, a països com Veneçuela, Mèxic, Equador, Costa Rica o Puerto Rico.
En 2005 va presentar Caricias al alma, gravat a Itàlia i Espanya i produït per Pablo Pinilla, on hi ha balades i nous ritmes com el reggaeton: Devuélveme la vida. Aquest disc va ser quatre setmanes seguides número 1 en vendes a Espanya, on aviat va ser Disc de Platí i una mica més tard Disc d'or a Veneçuela. Aquest any, David va tornar a recórrer Espanya en una altra extensa gira de concerts així com va realitzar viatges promocionals a Amèrica.
En 2006 va versionar clàssics de la música llatina al àlbum Pentimento i es va casar amb l'actriu asturiana, Paula Echevarria. Pentimento, produït per Marcello Acevedo (productor de Chayanne, Julio Iglesias o Paulina Rubio) va ser també número 1, es va convertir en Disc de Platí i, amb ell, Bustamante va realitzar una altra reeixida gira per Espanya de més de 50 concerts durant l'estiu. Els temes Por ella o Bésame són dos dels èxits de l'any. També va realitzar un viatge promocional a Romania.
David Bustamante va començar l'any 2007 guanyant el concurs televisiu Mira quién baila!. Aquest any, el cantant va compondre una cançó al club de futbol Racing de Santander i va participar en el disc del desè aniversari de Vale Music.
PRIMO DE RIVERA
ResponderEliminarMiguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Contingut
1 Orígens
2 Destí: la península
3 El directori militar
4 Campanya contra la dictadura
5 Primo de Rivera a Catalunya
6 Referències
7 Bibliografia
8 Enllaços externs
Orígens
Procedent d'una família de militars il·lustres, en la qual havia destacat el seu oncle Fernando Primo de Rivera, marquès d'Estella (1831-1921), heroi de la darrera guerra carlina, governador de Filipines i diverses vegades ministre de la Guerra. Va ingressar a l'exèrcit als 14 anys i va desenvolupar la major part de la carrera en destinacions colonials: Marroc, Cuba i Filipines (on va acompanyar el seu oncle) van ser els escenaris que li van permetre ascendir ràpidament per mèrits de guerra, de manera que el 1912 ja era general.
Tot i estar vinculat al grup de militars africanistes, va defensar l'abandó de les colònies nord-africanes, motiu pel qual va patir represàlies polítiques.
El seu fill, José Antonio fou el fundador de la Falange Espanyola.
Destí: la península
Article principal: Cop d'estat de Primo de Rivera
Des del 1919 va passar a destinacions peninsulars, que li van permetre de posar-se en contacte amb els aguts problemes socials i polítics de l'època: va ser capità general de València, de Madrid i de Barcelona. Des d'aquest darrer destí, al qual va accedir el 1922, va observar l'auge de l'anarquisme, del pistolerisme patronal, del catalanisme, de la inestabilitat ministerial i de la descomposició del sistema de partits.
Com a reacció, Primo de Rivera va enarborar els seus ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris per fer un cop d'estat el 13 de setembre de 1923, arran del qual suspengué la Constitució Espanyola de 1876, dissolgué el Parlament i implantà una dictadura.
Kiko Hernández
ResponderEliminarSalta a la navegacióSalta a la cerca
Infotaula de personaKiko Hernández
Biografia
Naixement 26 d'agost de 1976 (42 anys)
Madrid, Espanya
Nacionalitat Espanya Espanya
Activitat
Ocupació Col·laborador de televisió (2003 - actualitat)
Ocupador Telecinco
Lloc web kikohernandezruiz.es.tl
Modifica les dades a Wikidata
Francisco Hernández Ruiz, més conegut com a Kiko Hernández, (Madrid, 26 d'agost de 1976) és un col·laborador de televisió espanyol.[1]
L'any 2002, va participar en la tercera edició del reality show Gran Hermano, emès a Telecinco, després de quedar-se a la reserva de la segona edició.[2] Al reality, va mantenir una relació amb la concursant Patricia Ledesma, relació amb la qual es va acabar en sortir de la casa.[2] Després d'acabar el reality, va formar part del col·laboradors del programa Crónicas marcianas, fins al 2005 on el programa es va cancel·lar.[2] El 2004, va començar a col·laborar al programa A tu lado, presentat per Emma García, també a la cadena Telecinco.[2] El 2007, el programa es va cancel·lar i ell va començar a fer entrevistes a La noria, presentat per Jordi González.
L'any 2009, va començar a participar enls programes Sálvame i Sálvame Deluxe, presentat per Jorge Javier Vázquez, on col·laborà fins a la seva retirada l'any 2012 per «estar passant un mal moment personal».[3] Des del 2010 fins al 2011, va col·laborar a Resistiré, Vale?, presentat per Tania Llasera. Alguns rumors assenyalen que podria ser homosexual, però ell sempre ho ha negat.[4] Actualment (2013) escriu articles a la revista Que me dices i, properament, podria participar com a presentador en un programa de Telecinco.[5]
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
ResponderEliminarVa ser elegit president de la Generalitat en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980,[1] i reelegit en les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política i va deixar la direcció del partit en mans d'Artur Mas, tot i que va continuar com a president de CDC i va ser nomenat president fundador de CiU. El 2008 fou proclamat de nou president de CDC, càrrec que mantingué fins a l'any 2012, quan passà a ser president honorari de CDC.
El juliol de 2014 Jordi Pujol va confessar per mitjà d'un comunicat personal que havia mantingut durant 34 anys, incloent els 23 en què va ser president de la Generalitat, «diners ubicats a l'estranger» provinents d'una deixa del seu pare, i que no els havia regularitzat perquè «no va trobar mai el moment adient».[2] El cas es troba actualment sota investigació judicial.
VERANO AZUL
ResponderEliminarVerano azul és una sèrie de televisió espanyola produïda el 1981 i dirigida per Antonio Mercero amb música de Carmelo Bernaola. Va ser rodada durant 16 mesos, entre finals d'agost de 1979 i desembre de 1980, a la localitat malaguenya de Nerja. L'emissió original va tenir lloc a la primera cadena de RTVE entre l'11 d'octubre de 1981 i el 14 de febrer de 1982 a les tardes del diumenge. Consta de 19 episodis d'aproximadament una hora de durada cadascun.
Quan va sortir, a l'Estat hi havia només TVE amb dues emissores, totes oficials i en castellà.[1] És una de les primeres sèries que dona una imatge de l'Espanya tot just després de la Transició (1975-1978) a la qual les joves representen l'obertura a un món més igualitari i utòpic, mentrestants els adults representen la vella Espanya.[2] S'hi tractaven per la primera vegada a la pantalla temes fins aleshores prohibits per la censura nacionalcatòlica com, entre d'altres el divorci, la regla, una mare soltera i la mort presentades de manera una mica melodramàtica i pedagògica vist amb ulls d'avui, però és considerada una sèrie que va formar i influir tota una generació dels anys vuitanta del segle passat.[3] Va tenir molt d'èxit i es va tornar a emetre deu vegades; la darrera vegada, l'any 2014.[4] La sèrie queda considerada com una de les produccions mítiques de la televisió moderna,[5] tot i tenir un llenguatge televisiu força moralista i vintage i un ritme narratiu molt més lent que avui.[6] Tractava temes prou universals per ser comprada per emissores de molts països.[3]
EVA RIDAURA
ResponderEliminarCOMPLICE DE SALVADOR ALESSO VILA.
CUIDADO CON ESTA ESTAFADORA PROFESIONAL
CUIDADO CON LAS SIGUIENTES SL
ResponderEliminarRULETA VERTICAL S.L
UFO SECURITY S.L.
CRYPTOCONSULTING ASESORES FINANCIEROS Y TRIBUTARIOS S.L
ROBA ITALIANA SL
AGRO-FRUTA DEL MEDITERRANEO S.L
TASTE SUPPLY CLEAR AND BEVERAGE SL
CUIDADO CON LAURA DI GIULIO
ESTAFADORA
REPROGRAFICA PENINSULAR SL
ESTAFA
JOSE VICENTE FERRER GARCIA
ESTAFADORES COMPLICES
ASESORIA ADARVE SL
ESTAFADOR
CHARANJIV RAI
ESTAFA
RULETA VERTICAL S.L
ESTAFA
SALVADOR ALESSO VILA, ALESSO VILA SALVADOR, ESTAFADOR PROFESIONAL.
ResponderEliminarMoises Bastos Lorenzo otro cómplice de estos dos
ResponderEliminarCUIDADO,PITICLIN, ESTAFAAAA NO CAIGAIS YA ESTA BIEN ESTAFADOR MAL NACIDO , MARIO ALESSO VILA
ResponderEliminar